Ser la veu dels que no la tenen.

Ser la veu dels que no la tenen, dels que se l'han robat. Ser les passes dels que no tenen peus, dels que se’ls han tallat. Aixecar el puny i cridar; cridar per fer-se escoltar. Aquest malson ha d’acabar. Aquest poble no pot continuar així. Visca el Sàhara lliure.


Si no alces la teva veu
participes d’aquest silenci.
El que permet la ignomínia i la barbàrie,
el que resguarda la manca de respecte.
El silenci és el so del dolor
del patiment subtil i agosarat
d’aquells que no tenen res més
que la seva lluita ferma.
La batalla diària per l’amor,
pels fills, els amics i els familiars,
es fa més dura, cruel i desesperada
si els que podem parlar callem.
Amb una mirada podem omplir-nos,
amb el seu gest ens acullen.
La nostra veu pot fer petits passos,
la nostra empenta obrirà les portes del mur.