Ser la veu dels que no la tenen.

Ser la veu dels que no la tenen, dels que se l'han robat. Ser les passes dels que no tenen peus, dels que se’ls han tallat. Aixecar el puny i cridar; cridar per fer-se escoltar. Aquest malson ha d’acabar. Aquest poble no pot continuar així. Visca el Sàhara lliure.


Si no alces la teva veu
participes d’aquest silenci.
El que permet la ignomínia i la barbàrie,
el que resguarda la manca de respecte.
El silenci és el so del dolor
del patiment subtil i agosarat
d’aquells que no tenen res més
que la seva lluita ferma.
La batalla diària per l’amor,
pels fills, els amics i els familiars,
es fa més dura, cruel i desesperada
si els que podem parlar callem.
Amb una mirada podem omplir-nos,
amb el seu gest ens acullen.
La nostra veu pot fer petits passos,
la nostra empenta obrirà les portes del mur.

Fa més o menys un any... “Diari d’una reivindicació”

Ens trobem al Ramon Berenguer. Alumnes d'aquest centre, d'altres centres de Gramenet i universitaris, tenim previst, sota la coordinació de la CAEGB i amb el suport de nombroses organitzacions de la vila ocupar l'institut i dur a terme xerrades formatives contra el Pla Bolonya i la LEC.

Els alumnes del Ramon Berenguer, que al inici del divendres teníem previst secundar aquesta crida (mes d'una vintena), vam ser reunits per part de l'equip directiu a una aula del centre durant les hores lectives. En aquests moments, segons el meu parer, nosaltres, els alumnes del RBIV vam patir coacció, i vam ser espectadors dels intents per part de l'equip directiu de desestabilitzar-nos i crear conflictes interns. Soc conscient de que l'equip directiu estava molt pressionat des d'adalt i de que la inspectora del Departament d’Ensenyament va fer molta pressió, però crec personalment, que no vam rebre un tracte gaire just. A partir d'aquí, sota amenaces d'obertures d'expedients, sancions molt greus, etc. molts alumnes van desestimar l'opció de quedar-se. Al final només vam ser 9 alumnes, que al final de les classes vam ocupar el centre. A fora de l'institut, més d'una setantena de persones, ens donaven suport i esperaven qualsevol oportunitat per dur a terme les activitats. Els que estàvem dins, vam patir els menyspreu de professors, la coacció, pressió, etc. Van trucar als nostres pares per que ells ens diguessin que sortíssim, però es van trobar amb que els pares ens donaven suport, ja que com veu molta gent, la nostra es una causa justa, lluitem pels nostres drets.

Víctimes d'enganys, pressions, amenaces, etc. i veient que tothom estava fora vam acordar sortir. Els nostres companys, van entendre la situació que nosaltres, els 9 del Ramon, estàvem patint dins. No pararen de donar-nos suport, intentant donar-nos menjar (la direcció no va permetre el pas de menjar desprès de temps de tancada), etc. Quan vam sortir, molta gent va saltar als patis de l'escola, ja que no veiem just no poder celebrar les jornades.

Dintre de l'escola va estar aquesta cinquantena d'estudiants mentre l'equip directiu es trobava també dins, amb el cap dels mossos d'esquadra de Santa Coloma de Gramenet. Les hores passaven i no s'observava cap moviment, només patrulles de secretes. Quan va baixar el nombre de persones que estàvem fora vigilant (sobre les onze) van començar a arribar antiavalots dels mossos i van decidir desallotjar, demanant que els que volguessin, sortissin voluntàriament. Dintre van quedar una vintena de valents, al pati del Ramon. Des de fora, molta gent estaven manifestant-se en contra de l'acció dels mossos, i donant suport als de dins. Al final va arribar la directora i va adoptar una posició negociadora amb nosaltres. Després de tots els esforços del jovent, vam aconseguir els patis dels instituts fins el dissabte a las 18 hores.

Va aconseguir dur a terme xerrades, esports contra Bolonya, etc. Vam complir la nostra paraula i el dissabte vam sortir pel nostre propi peu després de dur a terme la roda de premsa. Vam baixar manifestant-nos pels carres de Gramenet fins a Can Sisteré i allà, el Dani i jo vam llegir el manifest.
Aprofito també per denunciar l'actitud d'algun professor boicotejant les accions després d'haver rebut el permís de la directora i dels mossos. Aquesta persona va començar a arrancar pancartes, etc.

No volem la exclusió dels fills dels obrers de l'ensenyament! Ni LEC ni Bolonya.

Principio de incertidumbre

Buenas noches familiares y amigos gracias por estar aquí, en este espectáculo de luz y de sonido. Esta noche tratare de que nos sintamos menos solos, tratare de demostrar que estamos vivos y que no todo está escrito. En 1927 un matemático formulo el principio de incertidumbre. Venía a decir algo así como que nada se puede predecir con exactitud, siempre queda un margen de incertidumbre en el conocimiento humano. Y en ese margen de incertidumbre yo siempre pensé que estaba la música, las canciones. El principio está relacionado con el hecho de que: el observador por el mero hecho de ser testigo influye en la realidad que está observando. La altera, introduce una variable de indeterminación. Y esta noche, si a ustedes les parece bien, me gustaría hacer un experimento. Me gustaría demostrar que cada canción es diferente simplemente porque tú estés a mi lado. Cada concierto es diferente porque tú lo escuchas porque tu cantas conmigo. Así que, manos a la obra. Nada está escrito la historia no ha terminado. Quizás los siguientes días sigan siendo terribles y grises.....puede ser. Pero puede que no, puede que todo cambie. Que los días que tienen que venir abran ventanas en la esperanza. Este puede ser un buen comienzo, este puede ser un buen principio. Principio de incertidumbre.